Tots i totes ens hem esvarat alguna volta, veritat? Esta paraula només existeix en el xurro i el valencià, no la trobarem en la resta del català occidental. Com sempre es podria adduir a substrats fantasmes per saber d'on ve, però l'estudi i la constatació dels fets ens mostra que esvarar és viu a l'aragonés hui en dia i és un aragonesisme corrent en el castellà que es parla hui en dia a Aragó. En valencià l'escrivim amb ve baixa mentre que en aragonés és amb be alta. Vigileu de no esvarar que març encara gela!
Caram, gràcies per la informació! Per un dubte lingüístic, ara no sàbia ben bé si esvarar calia escriure'l amb b o v. Ara veig perque no hi havia mans de trobar la paraula pel Google! Gràcies per la contribució desinteressada que feu per la difusió de paraules valencianes i d'origen, ves per on, aragonés :)
ResponEliminaEl DRAE la recull amb V i diu que ve del llatí exvarare. No fa cap menció al seu origen aragonés. Jo pensava que la forma aragonesa només era esbarizar, però vaig descobrir que també existeix esbarar. Cada dia és més clara la procedència aragonesa de moltes paraules valencianes. De fet, a part de les zones xurres i de parles castellanes de la Comunitat Valenciana, la influència aragonesa és encara ben perceptible al lèxic murcià i de la Manxa oriental.
ResponEliminaEl DRAE la recull amb V i diu que ve del llatí exvarare. No fa cap menció al seu origen aragonés. Jo pensava que la forma aragonesa només era esbarizar, però vaig descobrir que també existeix esbarar. Cada dia és més clara la procedència aragonesa de moltes paraules valencianes. De fet, a part de les zones xurres i de parles castellanes de la Comunitat Valenciana, la influència aragonesa és encara ben perceptible al lèxic murcià i de la Manxa oriental.
ResponElimina