L'estral és una ferramenta agrícola utilitzada per a tallar fusta, generalment, tot i que també ens vénen a la ment imatges de guerra quan la nomenem. El català coneix i usa la forma destral, i el castellà també la coneix, si bé la delimita a un tipus de destral concreta, molt xicoteta, i el seu ús és molt minoritari enfront del majoritari "hacha". En valencià s'usa estral, amb l'obertura característica de la "e" que inicia la paraula en valencià, pronunciant-se com una "a". El castellà xurro l'usa de la mateixa manera. Algunes explicacions, com la del Diccionari Català-Valencià-Balear, se centren en la pèrdua de la "d". El fet que eixe fenomen només es done a terres valencianes ens porta a pensar que l'ús estral en valencià i en castellà xurro és una petjada més de l'aragonés a les nostres terres, ja que utilitzem la mateixa forma que encara viu a les valls pirenaiques i al parlar baturro diferent dels usos de la resta del català i la resta del castellà que conserven la "d" inicial.
bi ha un esprision que encara gosamos emplegar en Aragón, dica en castellan li femos servir que dice "me'n viene como astratica a man" ta esprisar cualsiquier cosa que aduye en as fainas a fer.
ResponEliminamuitas gracias por o blog, ¡me fa muitismo goi!
Yo bibié bellas añadas en Alacant y me feba muita grazia sentir a la chen d'Alcoi u de Xixona charrar de "xulles" igual que en aragonés. Tamien cuan deziban que isto u ixo yera "xicotet". No se si tamien seran exemplos pinchos de ixe erenzio. Un blog bien majo!
ResponEliminaEn las comarcas Churras también se le conoce al hacha como "segur" o "segureta".
ResponEliminaAl meu poble Lobarre (plana d'Osca), sempre s'ha dit "astral" u "astraleta"
ResponElimina