dilluns, 16 d’abril de 2012

Carrasca


La carrasca, coneguda com a "alzina" en català oriental i part de l'occidental i com a "encina" en castellà, és un arbre típic de la zona mediterrània. En la Serra d'Espadà abunden les sureres, i encara hi perviu tota una petita indústria relacionada amb el negoci del suro. Les sureres en castellà es coneixen com a "alcornoques". 

"Carrasca" és una paraula que trobem en el català occidental del sud de Catalunya, el valencià i també al castellà parlat a les zones de parla xurra i al castellà parlat a l'Aragó. Així doncs, la presència d'esta paraula en les terres interiors de parla castellana en la meitat nord del País Valencià ens porta a sospitar que té una procedència relacionada amb el substrat aragonés en comarques com l'Alt Millars o l'Alt Palància.

PD: La RAE reconeix la paraula, si bé la considera una "encina pequeña". Moltes paraules aragoneses han estat recollides per la RAE (no oblidem la procedència de la mateixa María Moliner) per això la seua presència en aquell diccionari no indica que no siguen paraules provinents de l'aragonés, ja que no s'usen fora de l'àrea on es va parlar aragonés i fou sustrat.

1 comentari:

  1. A localización cheografica d'ixa parola ye bien curiosa. Se fa servir, como bien dices, en zonas de sustrato aragonés, pero no de traza exclusiva (tamién se fa servir en variedatz orientals de o castellano). Pero por tot l'Alto Aragón tamién se i conserva variants de *ILLICINA como "lecina", que debió de tener en o pasau más extensión, a chudgar por o toponimo "Lecinacorba" que se rechistra en documentación meyeval ta l'actual "Encinacorba" (Campo de Carinyena).

    ResponElimina