diumenge, 20 de gener de 2013

Bufar

Bufar. El que fem quan tenim massa treball o estem molt cansats. Bufar és com sospirar en la pràctica però tenen significats enormement diferent. Doncs bé, bufar és una altra d'eixes paraules aragoneses presents en les comarques valencianes. 

Per un costat trobem que bufar és una paraula comuna de tot el català. L'expiració, més o menys airada, d'aire rep este nom en tot el domini lingüístic. A més, bufar ha adquirit diversos significats en frases fetes, com ara bufar i fer ampolles, o bé ser usat per designar a una persona que va passada de cerveses o de qualsevol beguda alcohòlica. 

A més, bufar és una paraula de l'aragonés que perviu encara a les valls septentrionals de l'Aragó. Allà als Pirineus bufen igual que es bufa a les comarques xurres com l'Alt Palància. És bufar una altra paraula que encara queda de quan l'aragonés arribava tan a prop del mar? Podria ser. Bufar pot ser un vestigi més d'aquella llengua desapareguda fa segles en terres valencianes o ser una influència del valencià, entre moltes més, en el castellà d'estes zones. També, està clar, podria ser que les dues possibilitats indicades hagueren treballat conjuntament per a possibilitar que esta paraula estiga viva en el castellà xurro. Buf, a saber!

3 comentaris:

  1. ¡Tu blog es muy interesante, felicidades! Curiosa sorpresa la de encontrar tantos aragonesismos en las comarcas churras. Por favor, ¡ no dejes de publicar!

    ResponSuprimeix
  2. ¿Podría publicar también en castellano? ¡No todos tenemos la suerte de ser bilingües y así el contenido del blog sería más facilmente inteligible para muchas personas! Sería de agradecer ya no que lo hiciera sino tan solo que respondiera a mi petición.

    ResponSuprimeix
  3. No en se si o blog ye encara ubierto, si ye asinas, me faria goi de dir-te que soy Juan Bosque, pots rechirar-me al facebook com a primer trango ta mantindre contacto, soy estudiant Ciencias Politicas i a dia de hue, pero com a altra faceta, me'n declaro bel enaimorato d'aragón, i de l'aragonés, ye perque o mio pai ye d'astí, antimás m'en istoy dedicando a fer bels treballos arredol d'as relacions entre l'aragonesismo i el valencianismo, muito ligatas ent'a recuperación de l'aragonés i tambén a promoción del valencià, asinas com tambén a renaxedura d'un nueu aragonesismo e valencianismo moltismo mas amanaus d'o que yeran dica agora. Ma feito muitismo goi troba-me-ne en o tuyo blog i m'agradaria poder fer-te plegar as mias impresions, asinas com a mia colaboración n'a rechira de parolas que pertanyen ent'as dos luengas.

    L'aragonés ye vivo, que mai no se'ns amor-te a flama! Ispero a tuya respuesta i que poda-mos restar en contacto den-de hue.

    Esprisions. Juan Bosque Martín

    ResponSuprimeix