Algep / Aljez

El valencià i el tortosí (per proximitat geogràfica i lingüística podria considerar-se un dels dialectes valencians del català) són les úniques varietats del català que coneixen la paraula "algep"*. A les terres valencianes és ben comú eixa paraula en territori valencianoparlant (potser és el contacte amb la solució aragonesa el que fa que triomfe front a "guix", desplaçada semànticament), i és ben viva, i també és viva als territoris castellanoparlants del nord, als territoris "xurros". El castellà de base aragonesa del País Valencià coneix i usa aljez, una solució que prové de la llengua aragonesa i que s'allunya enormement de la solució castellana, yeso. 

Mostra de l'ús d'esta paraula és la presència de topònims tant en territori valencianoparlant com castellanoparlant que es formen amb esta paraula. Per exemple, l'Assolat dels Algepsars de la Penya Negra del terme de Sagunt és un bon exemple en l'àrea valencianoparlant, i en la zona castellanoparlant trobem topònims com ara El Aljezar de Navaixes, la Balsa del Aljezar de Prats a Matet o los Aljezares de diversos municipis com Sogorb, Begís, Gàtova o Viver. 

Anem cimentant amb un bon algep els sòlids fonaments de la presència de la llengua aragonesa a les nostres terres. 

*Per això sovint ha estat considerat un arabisme. Però, la presència del mot en l'aragonés pot contradir aquella hipòtesi. Entre els defensors d'un origen àrab trobem a Gargallo, mentre que Gómez Casañ considera el mot comú entre l'aragonés i el català meridional, obviant un possible origen semític.