Bufar

Bufar. El que fem quan tenim massa treball o estem molt cansats. Bufar és com sospirar en la pràctica però tenen significats enormement diferent. Doncs bé, bufar és una altra d'eixes paraules aragoneses presents en les comarques valencianes. 

Per un costat trobem que bufar és una paraula comuna de tot el català. L'expiració, més o menys airada, d'aire rep este nom en tot el domini lingüístic. A més, bufar ha adquirit diversos significats en frases fetes, com ara bufar i fer ampolles, o bé ser usat per designar a una persona que va passada de cerveses o de qualsevol beguda alcohòlica. 

A més, bufar és una paraula de l'aragonés que perviu encara a les valls septentrionals de l'Aragó. Allà als Pirineus bufen igual que es bufa a les comarques xurres com l'Alt Palància. És bufar una altra paraula que encara queda de quan l'aragonés arribava tan a prop del mar? Podria ser. Bufar pot ser un vestigi més d'aquella llengua desapareguda fa segles en terres valencianes o ser una influència del valencià, entre moltes més, en el castellà d'estes zones. També, està clar, podria ser que les dues possibilitats indicades hagueren treballat conjuntament per a possibilitar que esta paraula estiga viva en el castellà xurro. Buf, a saber!

Algep / Aljez

El valencià i el tortosí (per proximitat geogràfica i lingüística podria considerar-se un dels dialectes valencians del català) són les úniques varietats del català que coneixen la paraula "algep"*. A les terres valencianes és ben comú eixa paraula en territori valencianoparlant (potser és el contacte amb la solució aragonesa el que fa que triomfe front a "guix", desplaçada semànticament), i és ben viva, i també és viva als territoris castellanoparlants del nord, als territoris "xurros". El castellà de base aragonesa del País Valencià coneix i usa aljez, una solució que prové de la llengua aragonesa i que s'allunya enormement de la solució castellana, yeso. 

Mostra de l'ús d'esta paraula és la presència de topònims tant en territori valencianoparlant com castellanoparlant que es formen amb esta paraula. Per exemple, l'Assolat dels Algepsars de la Penya Negra del terme de Sagunt és un bon exemple en l'àrea valencianoparlant, i en la zona castellanoparlant trobem topònims com ara El Aljezar de Navaixes, la Balsa del Aljezar de Prats a Matet o los Aljezares de diversos municipis com Sogorb, Begís, Gàtova o Viver. 

Anem cimentant amb un bon algep els sòlids fonaments de la presència de la llengua aragonesa a les nostres terres. 

*Per això sovint ha estat considerat un arabisme. Però, la presència del mot en l'aragonés pot contradir aquella hipòtesi. Entre els defensors d'un origen àrab trobem a Gargallo, mentre que Gómez Casañ considera el mot comú entre l'aragonés i el català meridional, obviant un possible origen semític. 

Aturada tècnica

Estimades i estimats lectors, com veureu, el ritme d'actualització ha baixat. Queden moltes paraules (la llista continua omplint-se) però a hores d'ara em trobe molt enfeinat amb els estudis i una recerca que té relació amb els fets que tracte al blog.

Vull agrair-vos els vostres comentaris, puntualitzacions... I encoratjar-vos a que continueu, este és un camí difícil i un coneixement constructivista, construït entre tots, és sempre el que més ompli i ric és. Vos demane que em disculpeu per la inactivitat, ja que fins a juliol hi ha prou número que açò estiga una mica mort.

Paciència i disculpeu.

Carrasca

La carrasca, coneguda com a "alzina" en català oriental i part de l'occidental i com a "encina" en castellà, és un arbre típic de la zona mediterrània. En la Serra d'Espadà abunden les sureres, i encara hi perviu tota una petita indústria relacionada amb el negoci del suro. Les sureres en castellà es coneixen com a "alcornoques". 

"Carrasca" és una paraula que trobem en el català occidental del sud de Catalunya, el valencià i també al castellà parlat a les zones de parla xurra i al castellà parlat a l'Aragó. Així doncs, la presència d'esta paraula en les terres interiors de parla castellana en la meitat nord del País Valencià ens porta a sospitar que té una procedència relacionada amb el substrat aragonés en comarques com l'Alt Millars o l'Alt Palància.

PD: La RAE reconeix la paraula, si bé la considera una "encina pequeña". Moltes paraules aragoneses han estat recollides per la RAE (no oblidem la procedència de la mateixa María Moliner) per això la seua presència en aquell diccionari no indica que no siguen paraules provinents de l'aragonés, ja que no s'usen fora de l'àrea on es va parlar aragonés i fou sustrat.

Cagalló / Cagallón

En l'entrada de hui ens estalviarem la foto. Disculpes per la inactivitat del blog, però primer les festes (Magdalena i Falles) i després feina universitària m'han tingut ocupat. Tinc una bona llista de parauletes preparades esperant el seu post, en part gràcies a la magnífica iniciativa paroletas, que vos recomane seguir a Twitter.

Hui vos parle de "cagalló". Tot el món sap què és, veritat? M'estalvie la definició de la paraula en este post escatològic. En castellà la paraula equivalent és "zurullo". "Cagalló" la trobem ben viva al valencià, i a tot el català en global, i també en el castellà parlat a les terres valencianes, on es realitza com en aragonés, "cagallón". És comú creure que "cagallón" s'usa en tot el castellà ja que també en el castellà parlat a les zones valencianoparlants s'usa molt, però no és així. Sols trobarem esta paraula a les terres de parla catalana i a les terres de parla (o substrat) aragonesa.

Estral

L'estral és una ferramenta agrícola utilitzada per a tallar fusta, generalment, tot i que també ens vénen a la ment imatges de guerra quan la nomenem. El català coneix i usa la forma destral, i el castellà també la coneix, si bé la delimita a un tipus de destral concreta, molt xicoteta, i el seu ús és molt minoritari enfront del majoritari "hacha". En valencià s'usa estral, amb l'obertura característica de la "e" que inicia la paraula en valencià, pronunciant-se com una "a". El castellà xurro l'usa de la mateixa manera. Algunes explicacions, com la del Diccionari Català-Valencià-Balear, se centren en la pèrdua de la "d". El fet que eixe fenomen només es done a terres valencianes ens porta a pensar que l'ús estral en valencià i en castellà xurro és una petjada més de l'aragonés a les nostres terres, ja que utilitzem la mateixa forma que encara viu a les valls pirenaiques i al parlar baturro diferent dels usos de la resta del català i la resta del castellà que conserven la "d" inicial.

Enchegar

Enchegar, en tot el català, "engegar", vol dir arrancar una cosa, fer-la anar. La paraula està viva a pràcticament tot l'Aragó i moltes voltes ha estat, simplement, considerada un catalanisme. En realitat enchegar és una paraula típica de l'aragonés, i hem de trobar en el substrat aragonés mateix la raó de la seua presència en aquelles terres. En valencià popular engegar està en desús, arraconada per un castellanisme, però curiosament encara la podem escoltar en les comarques xurres valencianes amb força i vivacitat.

Feleguera

La "feleguera", en valencià falguera, és una planta molt típica de zones humides. És una paraula usada en els parlars xurros encara pels més majors a l'Alt Palància. També la trobem en valencià, ja que la forma preferent és "falaguera", mantenint la "a" que molts altres parlars perden d'acord amb les normes d'evolució històrica de la nostra llengua, potser el contacte amb l'aragonés és clau en esta realització. En aragonés trobem també documentades les formes "felquera" o "falaguera". En castellà abans es deia "helguera" (recordeu el futbolista?) i actualment s'usa quasi amb exclusivitat "helecho". 

Aprofite el post per a agrair al magnífic blog Felqueral, escrit des del cor dels Pirineus, el seu enllaç cap a esta pàgina i vos recomane que el visiteu: aprendreu aragonés i voreu paisatges espectaculars, com el del meravellós felqueral (per desgràcia darrerament un poc sec...) del Circ de Pineta.

PD: Moltíssimes gràcies a totes les persones que m'esteu fent arribar paraules, de veritat, continueu igual! Tingueu en compte que necessite dedicar-li un temps de recerca bibliogràfica a moltes paraules per dirimir el seu origen, i tingueu en compte que em puc equivocar, feu-m'ho saber! Haureu notat que "abón" ha desaparegut, he rebut diverses informacions que la situaven com a paraula del castellà i no com a aragonesisme. Salut i gràcies a tots i totes!

Dalla

Malgrat la seua mala fama, la dalla és simplement una ferramenta agrícola, usada per segar.  És part de l'imaginari de la mort en la cultura occidental hui en dia. Dalla és una paraula viva en tot l'aragonés i tot el català, i la trobem tant en el valencià com en els parlars xurros d'interior.

Royo

Royo encara perviu a les comarques xurres, significa roig. A més, és una paraula ben viva a l'aragonés oral i en la toponímia (per exemple, Faixa Roya a Torla). És també un cognom usual entre valencians, tant de la zona costanera com interior, i el seu ús podria ajudar a explicar perquè al valencià va triomfar la forma roig front a altres geosinònims com vermell.