Aturada tècnica

Estimades i estimats lectors, com veureu, el ritme d'actualització ha baixat. Queden moltes paraules (la llista continua omplint-se) però a hores d'ara em trobe molt enfeinat amb els estudis i una recerca que té relació amb els fets que tracte al blog.

Vull agrair-vos els vostres comentaris, puntualitzacions... I encoratjar-vos a que continueu, este és un camí difícil i un coneixement constructivista, construït entre tots, és sempre el que més ompli i ric és. Vos demane que em disculpeu per la inactivitat, ja que fins a juliol hi ha prou número que açò estiga una mica mort.

Paciència i disculpeu.

Carrasca

La carrasca, coneguda com a "alzina" en català oriental i part de l'occidental i com a "encina" en castellà, és un arbre típic de la zona mediterrània. En la Serra d'Espadà abunden les sureres, i encara hi perviu tota una petita indústria relacionada amb el negoci del suro. Les sureres en castellà es coneixen com a "alcornoques". 

"Carrasca" és una paraula que trobem en el català occidental del sud de Catalunya, el valencià i també al castellà parlat a les zones de parla xurra i al castellà parlat a l'Aragó. Així doncs, la presència d'esta paraula en les terres interiors de parla castellana en la meitat nord del País Valencià ens porta a sospitar que té una procedència relacionada amb el substrat aragonés en comarques com l'Alt Millars o l'Alt Palància.

PD: La RAE reconeix la paraula, si bé la considera una "encina pequeña". Moltes paraules aragoneses han estat recollides per la RAE (no oblidem la procedència de la mateixa María Moliner) per això la seua presència en aquell diccionari no indica que no siguen paraules provinents de l'aragonés, ja que no s'usen fora de l'àrea on es va parlar aragonés i fou sustrat.

Cagalló / Cagallón

En l'entrada de hui ens estalviarem la foto. Disculpes per la inactivitat del blog, però primer les festes (Magdalena i Falles) i després feina universitària m'han tingut ocupat. Tinc una bona llista de parauletes preparades esperant el seu post, en part gràcies a la magnífica iniciativa paroletas, que vos recomane seguir a Twitter.

Hui vos parle de "cagalló". Tot el món sap què és, veritat? M'estalvie la definició de la paraula en este post escatològic. En castellà la paraula equivalent és "zurullo". "Cagalló" la trobem ben viva al valencià, i a tot el català en global, i també en el castellà parlat a les terres valencianes, on es realitza com en aragonés, "cagallón". És comú creure que "cagallón" s'usa en tot el castellà ja que també en el castellà parlat a les zones valencianoparlants s'usa molt, però no és així. Sols trobarem esta paraula a les terres de parla catalana i a les terres de parla (o substrat) aragonesa.

Estral

L'estral és una ferramenta agrícola utilitzada per a tallar fusta, generalment, tot i que també ens vénen a la ment imatges de guerra quan la nomenem. El català coneix i usa la forma destral, i el castellà també la coneix, si bé la delimita a un tipus de destral concreta, molt xicoteta, i el seu ús és molt minoritari enfront del majoritari "hacha". En valencià s'usa estral, amb l'obertura característica de la "e" que inicia la paraula en valencià, pronunciant-se com una "a". El castellà xurro l'usa de la mateixa manera. Algunes explicacions, com la del Diccionari Català-Valencià-Balear, se centren en la pèrdua de la "d". El fet que eixe fenomen només es done a terres valencianes ens porta a pensar que l'ús estral en valencià i en castellà xurro és una petjada més de l'aragonés a les nostres terres, ja que utilitzem la mateixa forma que encara viu a les valls pirenaiques i al parlar baturro diferent dels usos de la resta del català i la resta del castellà que conserven la "d" inicial.

Enchegar

Enchegar, en tot el català, "engegar", vol dir arrancar una cosa, fer-la anar. La paraula està viva a pràcticament tot l'Aragó i moltes voltes ha estat, simplement, considerada un catalanisme. En realitat enchegar és una paraula típica de l'aragonés, i hem de trobar en el substrat aragonés mateix la raó de la seua presència en aquelles terres. En valencià popular engegar està en desús, arraconada per un castellanisme, però curiosament encara la podem escoltar en les comarques xurres valencianes amb força i vivacitat.

Feleguera

La "feleguera", en valencià falguera, és una planta molt típica de zones humides. És una paraula usada en els parlars xurros encara pels més majors a l'Alt Palància. També la trobem en valencià, ja que la forma preferent és "falaguera", mantenint la "a" que molts altres parlars perden d'acord amb les normes d'evolució històrica de la nostra llengua, potser el contacte amb l'aragonés és clau en esta realització. En aragonés trobem també documentades les formes "felquera" o "falaguera". En castellà abans es deia "helguera" (recordeu el futbolista?) i actualment s'usa quasi amb exclusivitat "helecho". 

Aprofite el post per a agrair al magnífic blog Felqueral, escrit des del cor dels Pirineus, el seu enllaç cap a esta pàgina i vos recomane que el visiteu: aprendreu aragonés i voreu paisatges espectaculars, com el del meravellós felqueral (per desgràcia darrerament un poc sec...) del Circ de Pineta.

PD: Moltíssimes gràcies a totes les persones que m'esteu fent arribar paraules, de veritat, continueu igual! Tingueu en compte que necessite dedicar-li un temps de recerca bibliogràfica a moltes paraules per dirimir el seu origen, i tingueu en compte que em puc equivocar, feu-m'ho saber! Haureu notat que "abón" ha desaparegut, he rebut diverses informacions que la situaven com a paraula del castellà i no com a aragonesisme. Salut i gràcies a tots i totes!

Dalla

Malgrat la seua mala fama, la dalla és simplement una ferramenta agrícola, usada per segar.  És part de l'imaginari de la mort en la cultura occidental hui en dia. Dalla és una paraula viva en tot l'aragonés i tot el català, i la trobem tant en el valencià com en els parlars xurros d'interior.

Royo

Royo encara perviu a les comarques xurres, significa roig. A més, és una paraula ben viva a l'aragonés oral i en la toponímia (per exemple, Faixa Roya a Torla). És també un cognom usual entre valencians, tant de la zona costanera com interior, i el seu ús podria ajudar a explicar perquè al valencià va triomfar la forma roig front a altres geosinònims com vermell.

Replegar

Replegar és una paraula que viu a tot el català i a tot l'aragonés. Així, la trobem en el valencià i els parlars xurros valencians, amb el sentit de recollir coses, no de plegar-les sobre elles mateixes. Tant en català com aragonés a voltes diem arreplegar.

Aventar

A qui no li han amenaçat de xicotet amb aventar-li? Aventar-li significa en català, entre altres coses, pegar. En aragonés, abentar significa exclusivament pegar, que és l'ús que li donem a la paraula en terres valencianes, tant en el valencià com en el xurro. L'ús exclusiu de l'accepció compartida amb l'aragonés i la seua presència en les parles xurres ens porta a classificar "aventar" com un aragonesisme més en la nostra terra.