Bufar. El que fem quan tenim massa treball o estem molt cansats. Bufar és com sospirar en la pràctica però tenen significats enormement diferent. Doncs bé, bufar és una altra d'eixes paraules aragoneses presents en les comarques valencianes.
Per un costat trobem que bufar és una paraula comuna de tot el català. L'expiració, més o menys airada, d'aire rep este nom en tot el domini lingüístic. A més, bufar ha adquirit diversos significats en frases fetes, com ara bufar i fer ampolles, o bé ser usat per designar a una persona que va passada de cerveses o de qualsevol beguda alcohòlica.
A més, bufar és una paraula de l'aragonés que perviu encara a les valls septentrionals de l'Aragó. Allà als Pirineus bufen igual que es bufa a les comarques xurres com l'Alt Palància. És bufar una altra paraula que encara queda de quan l'aragonés arribava tan a prop del mar? Podria ser. Bufar pot ser un vestigi més d'aquella llengua desapareguda fa segles en terres valencianes o ser una influència del valencià, entre moltes més, en el castellà d'estes zones. També, està clar, podria ser que les dues possibilitats indicades hagueren treballat conjuntament per a possibilitar que esta paraula estiga viva en el castellà xurro. Buf, a saber!
